Congrés que es celebrarà a Barcelona el 22 i 23 d’octubre.

veure PREPROGRAMA

Per a més informació>>

Amb un títol molt suggerent: Adolescents i joves provocadors: Intractables?, va comptar amb la presència d’experts en aquest àmbit com: Josep Ramos, director de planificació i coordinació assistencial dels serveis de SM -SJD; José Ramón Ubieto, coordinador d’Interxarxes d’Horta – Guinardó i Francesc Torralba, director de la càtedra Ethos a la Universitat Ramón Llull per introduir-nos, a partir de les seves conferències, en l’estat actual de la xarxa de salut mental i social respecte l’acompanyament que es proposa per a les adolescències contemporànies.

Es tracta d’entendre l’adolescència com un procés de dol, de ruptura amb tot allò infantil, amb els objectes i partenaires que ens han acompanyat al llarg de la vida. Un procés gens fàcil, que conjuga la separació de l’altre, l’exploració dels límits del propi cos i la inclusió en el vincle social.

El debat va girar entorn a la idea de que cada subjecte troba la seva solució davant els avatars que se li presenten. Una solució que s’articula d’una manera particular en cada persona tenint en compte la devaluació dels ritus de pas, avui en dia, com una dificultat afegida, que a la vegada produeix solucions molt més heterogènies que exigeixen intervencions al mateix nivell; tal com va apuntar José R. Ubieto, les solucions del subjecte són caduques.

Les jornades varen seguir amb l’exposició d’experiències dels referents de les diferents entitats, associacions i programes que treballen entorn aquest col•lectiu. L’interès recau en els relats que ens van oferir sobre les diferents tasques que porten a terme, alguns en contacte directe amb els joves, tant en entorns educatius com de salut mental, i d’altres en relació amb la família, educadors o professorat.

En concret destaquem la ponència que porta per títol: “Una experiència d’atenció a les famílies” d’Horacio Dobry, component de l’equip del SAF de Cornellà (Servei d’Atenció a les Famílies) que s’emplaça actualment dins els serveis de la Fundació Cassià Just. En aquesta experiència ens va parlar sobre el que ens trobem actualment en les famílies d’aquests joves adolescents que anomenem provocadors.

A partir de la pregunta : Perquè quan el verb provocar s’associa als adolescents sempre té un caràcter negatiu, d’alguna cosa que molesta, que incomoda? Introdueix ja un viratge important en la manera de dirigir-nos a aquests joves i a les seves famílies. Va afegir que havíem d’agrair als “joves provocadors” el desig que han suscitat de posar-nos a treballar en el desxiframent dels nous valors que lideren la modernitat i en la invenció de les diferents maneres de tractar els malestars actuals.

A mode de cloenda, Olga Adroher, Directora Territorial del Departament d’Educació del Baix Llobregat – Anoia i la sra. Rocío García, Regidora del Departament d’Educació de l’Ajuntament de Cornellà, van destacar la importància d’aquestes jornades ja que posen de manifest la feina que s’està portant a terme a partir dels serveis que actualment funcionen al voltant dels joves amb dificultats i les seves famílies.

Destacar també la participació dels membres del Taller d’imatge i fotografia de la Fundació el Llindar, ja que es van ocupar del reportatge fotogràfic al llarg de totes les jornades i de servir-nos els sandwich i amanides elaborats a Cuina Justa. D’aquesta feina s’ha produït un vídeo: movie maker jornades 29 d’octubre_0001

Aquest any s’inaugura la versió virtual de la revista “L’Interrogant”, creada l’any 1998, de periodicitat anual i bilingüe (català i castellà). Sorgeix de la feina portada a terme per un equip de professionals de la Fundació Nou Barris i de la participació d’alguns colegues.

L’eix central són les cuestions relatives a la salut mental, a partir de les quals es proposa una feina d’investigació al voltant dels “interrogants” que aquestes plantegen avui en dia.

Si esteu interessats en poder consultar-la només heu de seguir el següent link: www.revistainterrogant.org

EL TRABAJO EN RED. USOS POSIBLES EN EDUCACIÓN, SALUD MENTAL Y SERVICIOS SOCIALES
Jose R. Ubieto
Editorial Gedisa

Hablar hoy de “trabajo en red” implica clarificar el modelo en que uno lo sostiene, ya que hay varios usos posibles de la red. El modelo común es concebir ésta en los términos de la “reingeniería”: esto es, como un circuito donde se trata de poner a circular al sujeto bajo la perspectiva de la máxima rentabilidad y por tanto de la optimización máxima de los recursos. Esto implica que el vínculo priorizado entre los servicios y los profesionales es la derivación de un lugar de la red a otro, partiendo de un conjunto de protocolos previamente definidos y establecidos. Sabemos de las consecuencias de este modelo: lo más grave es la deriva en la que quedan muchos de estos sujetos y los conflictos que se generan entre los servicios de la red. El otro modelo posible es organizar la red a partir del lugar central que toma el caso y de los interrogantes que suscita en los diversos profesionales. Esto implica que la red pueda alojar la particularidad de cada situación, definida desde una perspectiva de análisis global. Esta elección privilegia otro tipo de vínculo entre los profesionales, más centrado en sostener una conversación permanente acerca del caso y los interrogantes concretos que éste plantea. Este libro analiza los fundamentos teóricos de las prácticas de red e incluye aportaciones precisas sobre el método, partiendo de una experiencia en curso, el proyecto Interxarxes, una innovadora iniciativa en la gestión de los servicios sociales consistente en el establecimiento de una red de coordinación regular y estable –en el ámbito del distrito de Horta-Guinardó (Barcelona, España) – entre los distintos actores implicados en la salud, la educación y la atención social de la población infantil.

La Vanguardia    17/11/2008    “No faltan normas, falta otra autoridad” Maricel Chavarría

El Pati    19/09/2008    “Educació i psicoanàlisi” Joan Gibert

El Pati    18/07/2008    “Els adults adulterats” Joan Gibert

El Pati    30/05/2008    “D’ensenyar, a educar” Joan Gibert

El Pati    11/05/2008    “Avantguarda adolescent” Joan Gibert

La Vanguardia    03/04/2008    “¿Cómo sé si mi hijo vive un proceso autodestructivo?” Jose R. Ubieto

La Vanguardia    04/02/2008    “El sexo después de la pornografía” Maricel Chavarria

El Pati    25/01/2008    “Més educació i menys medicalització” Joan Gibert

El Pati    16/11/2007    “Símptomes d’època” Joan Gibert

El Pati    28/09/2007    “Educar infants” Joan Gibert

El Pati    31/08/2007    “Un món feliç” Joan Gibert

El Pati    13/07/2007    “Cóm criar els fills avui en dia?” Joan Gibert

El Pati    18/05/2007    “Sabers i saber no són la mateixa cosa” JoanGibert

El País    01/02/2007    “Los costes emocionales del nuevo individualismo” JoanSubirats

La Vanguardia    06/12/2006    “La Autoridad en cuestión”  Eugenio Díaz i Francesc Vilà

La Vanguardia    24/12/2005    “El sentimiento de los jóvenes de hoy” Francesc Vilà

La Vanguardia    14/07/2005    “¿Pastillas contra las drogas?” Eugenio Díaz

La Vanguardia    01/05/2005    “Ser adolescente supone hoy sobrevivir…” Maricel Chavarria

La Vanguardia    18/04/2005    “Adiós a la compasión” Maricel Chavarría

La Regió 7    2005    “Professionals com tohom”  Toni Massanés

La Vanguardia    01/04/2009    “¿De dónde surge esta pasión de hacer pública la intimidad?” Jose R. Ubieto

El Periódico    19/07/2009    “Protejamos a los más vulnerables” Francisco Longo

La Vanguardia   30/01/2010 “¿Por que nos fascina un personaje que no acaba de crecer?” Jose R. Ubieto

Els propers 11 i 12 de juliol tindrà lloc la 4ª etapa del Programa Internacional de Psicoanàlisi aplicat d’Orientació Lacaniana a nivell Europeu. Aquest any es celebra a Barcelona amb el següent títol: Clínica i pragmàtica de la desinserció.

La darrera Trobada, PIPOL 3 2007, va tenir lloc a París. Portava per títol Psicoanalistes en contacte directe amb lo social i es va portar a terme amb una amplia participació de professionals provinents de l’àmbit social, de la salut mental i educatiu que orienten la seva pràctica a partir del discurs analític. Amb PIPOL 4 s’obre de nou la possibilitat de continuar treballant i investigant els diferents circuits de la desinserció a partir de les aportacions dels diferents participants.

Aquesta Trobada ens convida a pensar d’una altra manera aquesta problemàtica social. A partir de l’orientació psicoanalítica s’introdueix un nou punt de mira, senyalant precisament lo subjectiu i particular de les modalitats d’inserció – desinserció en cada cas. El més interessant però, es troba en les solucions, la manera que troba cada subjecte d’estar en el món.

Cuina Justa s’ofereix com un instrument útil per a la inserció socio – laboral. Les persones que treballen amb nosaltres, sovint són afectades d’alguna problemàtica d’inscripció en l’àmbit social que els hi suposa greus problemes en l’establiment i manteniment del vincle amb els altres.
Coneixem la fragilitat del vincle social en l’època en la que vivim i és a partir de la feina que es porta a terme en les diferents trobades PIPOL, que seguim intentant esbrinar cóm tot el que això comporta va construint noves realitats i produint noves incerteses.

Aquestes s’esborren davant de la demanda de l’altre social, quedant així, el vincle reduït a la lògica de mercat. Des d’aquest discurs se’ns imposen d’una banda, trets d’identificació que estan sotmesos als ideals que dominen cada moment històric i que són els que dicten cóm s’ha de ser per estar inclòs, inserit en la vida social i laboral; i per l’altre provocant la compulsió cap als objectes de consum. Aquestes identificacions s’inscriuen en la lògica de l’haver de ser; lògica que ens diu què és ser un bon fill, uns bons pares,etc. Però quan l’assumpció d’aquests ideals fracassa, des d’aquesta dialèctica de la inserció – desinserció, el subjecte queda desemparat davant els avatars de la vida.

Sabem de la fragilitat del vincle social en l’època en la que vivim i cóm tot el que això comporta va construint noves realitats, diferents a les “tradicionals” i diferents per a cadascú.

Les incerteses d’aquests temps s’esborren davant de la demanda de l’altre social. Des del seu discurs se’ns imposen trets d’identificació que estan sotmesos als ideals que dominen cada moment històric i que són els que dicten cóm s’ha de ser per estar inclòs, inserit en la vida social i laboral. Aquestes identificacions s’inscriuen en la lògica de l’haver de ser; lògica que ens diu què és ser un bon fill, uns bons pares,etc. Però quan l’assumpció d’aquests ideals fracassa, des d’aquesta dialèctica de la inserció – desinserció, el subjecte queda desemparat davant els avatars de la vida.

En Nicolás Landriscini ens convida a poder pensar la desinserció dins dels paràmetres de l’època que ens ha tocat viure, de la qual dirà en el seu article que és “una canvi de paradigma socio – polític, un canvi d’època”.

Nicolás Landriscini Marín
” La desinserción socio-laboral: una perspectiva psicoanalítica”

En Josep Moya, president del comité científic, va presentar una ponència fent referència a còm entenem el síntoma i de quina manera el tractem. Aquesta, entre d’altres, ens ajuda a reflexionar sobre la xarxa de salut en els diferents àmbits, a avaluar les noves formes de patiments i sobre les necessitats de formació.

Pots veure la presentació d’en Josep Moya a continuació…

+ info

Autora: Queta García
DVD Ediciones, los 5 elementos

De part de la mare d’un treballador de Cuina Justa i membre de l’Associació Equilibri

“Oruga. Una culebra, viscosa y fría, se me ha colado por el cuello de la camisa reptando lenta y sinuosa. Le he visto por casualidad, abajo, en la acera. Y me siento como si el pasado me hubiera alcanzado y también el tiempo. Tranquilo, ayuda a descargar el camión de la mudanza del que se ha”

Introducció que fa l’autora a aquest llibre “El alma de la mariposa”. Com el seu títol indica sempre hi ha alguna cosa més enllà de l’envoltura, que ho amaga però no per això deixa d’existir.

“Adolescents singulars: notes crítiques per a una educació social marginal ”

Autores: Asun Pié i Montse Pastor

La lectura d’aquest assaig ofereix una altra possibilitat a aquests joves d’avui en dia que anomenem “desorientats”. Fugint de la idea d’adolescència com una patologia les autores introdueixen una altra manera de pensar i de tractar el que ara, en la nostra època, és l’adolescència.

Agraïm a les autores l’entrega del llibre a la Fundació Cassià Just i especialment a Montse Pastor qui va compartir part del seu recorregut professional amb Cuina Justa, recomanem aquesta lectura.