+ Info
Els propers 11 i 12 de juliol tindrà lloc la 4ª etapa del Programa Internacional de Psicoanàlisi aplicat d’Orientació Lacaniana a nivell Europeu. Aquest any es celebra a Barcelona amb el següent títol: Clínica i pragmàtica de la desinserció.
La darrera Trobada, PIPOL 3 2007, va tenir lloc a París. Portava per títol Psicoanalistes en contacte directe amb lo social i es va portar a terme amb una amplia participació de professionals provinents de l’àmbit social, de la salut mental i educatiu que orienten la seva pràctica a partir del discurs analític. Amb PIPOL 4 s’obre de nou la possibilitat de continuar treballant i investigant els diferents circuits de la desinserció a partir de les aportacions dels diferents participants.
Aquesta Trobada ens convida a pensar d’una altra manera aquesta problemàtica social. A partir de l’orientació psicoanalítica s’introdueix un nou punt de mira, senyalant precisament lo subjectiu i particular de les modalitats d’inserció – desinserció en cada cas. El més interessant però, es troba en les solucions, la manera que troba cada subjecte d’estar en el món.
Cuina Justa s’ofereix com un instrument útil per a la inserció socio – laboral. Les persones que treballen amb nosaltres, sovint són afectades d’alguna problemàtica d’inscripció en l’àmbit social que els hi suposa greus problemes en l’establiment i manteniment del vincle amb els altres.
Coneixem la fragilitat del vincle social en l’època en la que vivim i és a partir de la feina que es porta a terme en les diferents trobades PIPOL, que seguim intentant esbrinar cóm tot el que això comporta va construint noves realitats i produint noves incerteses.
Aquestes s’esborren davant de la demanda de l’altre social, quedant així, el vincle reduït a la lògica de mercat. Des d’aquest discurs se’ns imposen d’una banda, trets d’identificació que estan sotmesos als ideals que dominen cada moment històric i que són els que dicten cóm s’ha de ser per estar inclòs, inserit en la vida social i laboral; i per l’altre provocant la compulsió cap als objectes de consum. Aquestes identificacions s’inscriuen en la lògica de l’haver de ser; lògica que ens diu què és ser un bon fill, uns bons pares,etc. Però quan l’assumpció d’aquests ideals fracassa, des d’aquesta dialèctica de la inserció – desinserció, el subjecte queda desemparat davant els avatars de la vida.