Les persones que treballen amb nosaltres, a Cuina Justa, sovint són afectades d’alguna problemàtica d’inscripció en l’àmbit social, d’un greu problema en l’establiment i manteniment del vincle amb els altres.
Sabem de la fragilitat del vincle social en l’època en la que vivim i cóm tot el que això comporta va construint noves realitats, diferents a les “tradicionals” i diferents per a cadascú.
Les incerteses d’aquests temps s’esborren davant de la demanda de l’altre social. Des del seu discurs se’ns imposen trets d’identificació que estan sotmesos als ideals que dominen cada moment històric i que són els que dicten cóm s’ha de ser per estar inclòs, inserit en la vida social i laboral. Aquestes identificacions s’inscriuen en la lògica de l’haver de ser; lògica que ens diu què és ser un bon fill, uns bons pares,etc. Però quan l’assumpció d’aquests ideals fracassa, des d’aquesta dialèctica de la inserció – desinserció, el subjecte queda desemparat davant els avatars de la vida.
En Nicolás Landriscini ens convida a poder pensar la desinserció dins dels paràmetres de l’època que ens ha tocat viure, de la qual dirà en el seu article que és “una canvi de paradigma socio – polític, un canvi d’època”.
Nicolás Landriscini Marín
” La desinserción socio-laboral: una perspectiva psicoanalítica”
Cap comentari fins ara
Fes un comentari
Fes un comentari
El final de línia i paràgraf es fa automàticament, l'adreça de correu electrònic no es mostra mai, HTML acceptat:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>